SOM FELIÇOS / SA COM ET TROBES?

 I amb la següent proposta donam per finalitzada la nostra situació d'aprenentatge de les emocions. La darrera emoció que hem vist ha estat "l'alegria / felicitat".

Aquesta vegada hem escoltat i ballat "La cançó de la felicitat":

"Si estàs trist, i et manca l’alegria 

Corre, fes fora la melancolia 

Vine amb mi, t’ensenyaré 

La cançó de la felicitat. 

Bum, bum, bum 

Bat les ales, mou les antenes 

Dóna’m les dues potetes 

Vola per aquí, vola per allà 

La cançó de la felicitat."

Per acabar hem creat un mural de tot el grup on hem dibuixat allò que ens fa molt feliç. Entre els nostres dibuixos han sortit alguns com "estar amb la meva mamà", "jugar amb el meu germà", "que me donin abraçades", "que me donin besades"...

PARAULES DOLCES / SA COM ET TROBES?

 Seguint amb la nostra situació d'aprenentatge, aquesta vegada ens centram en allò que ens fa sentir bé. I... què ens fa sentir bé? Que ens diguin paraules que ens facin sentir estimats, valorats, escoltats...

Per aquest motiu ens endinsam en el conte "Les paraules dolces" de Carl Norac. Na Lola porta un dia amb la boca plena de paraules dolces i sent una necessitat molt forta de verbalitzar-les però no troba a qui dir-les, ja que família i amics sempre estan molt ocupats (tenen pressa, feina...). Finalment, després d'un dia dur i de manera inesperada li exploten aquestes paraules.

Després del conte, hem pensat que seria bona idea tenir un pot de paraules dolces al nostre racó de la calma, per quan esteim tristos poder anar allà, agafar una paraula i que ens animi. Llavors, a l'estora hem dit cada un/a de nosaltres quina paraula dolça ens agradaria dedicar-li a aquell nin o nina que faci servir el racó de la calma, i seguidament l'hem escrit a un bocí de paper.

Una vegada hem escrit la nostra paraula dolça, l'hem ficat al nostre pot de paraules dolces que hem posat al nostre racó de la calma.

QUÈ ENS FA ENFADAR? / SA COM ET TROBES?

Continuam amb la nostra situació d'aprenentatge de les emocions, aquesta vegada amb "l'enfat".

Aquesta emoció l'hem vista a través del conte "Tenc un volcà" de na Miriam Tirado. N'Alba, protagonista del conte, no ho sabia però a dins hi té un volcà, més o menys entre la guixa i les costelles. De vegades, el volcà s'encén i explota. Llavors el foc ho crema tot i n'Alba pateix i s'espanta. Però un vespre una fada petita li explica a l'orella què pot fer quan s'enrabia, i aquell truc li fa descobrir sensacions inesperades.

Amb aquest conte hem vist que tots tenim un volcà interior que explota i ens fa estar molt enfadats, i és una manera que tenim d'expressar-nos. Però hem vist que moltes vegades no és necessari arribar a que exploti sinó que ens podem seure, respirar profundament i relaxar-nos, i després dir com ens sentim o què és el que no ens ha agradat o ens ha fet enfadar.

Després del conte i d'arribar a aquest raonament entre tots i totes, hem pintat un volcà cada un/a i hem escrit al davall què és allò que més ens fa enfadar. Per exemple han sortit alguns com: "que me molestin", "que me facin mal", "que me cridin", "que me llevin els dibuixos"...

QUINES SÓN LES NOSTRES PORS? / SA COM ET TROBES?

Continuam amb la nostra situació d'aprenentatge de les emocions, aquesta vegada amb la "por".

Ho hem fet a través del conte "Jo mataré monstres per tu". En ell hem vist com na Martina té por a dormir els vespres. Creu que davall el terra de la seva habitació s'amaga un món ple de monstres que caminen cap per avall. Però a aquest món dels monstres passa el mateix, hi viu just davall del terra del seu llit n'Anitram (Martina al revés) que té la mateixa por perquè pensa que al terra hi ha un món ple d'humans que l'agafaran. Finalment, ambdues se queden dormides al vespre a la mateixa hora amb la mà penjant del llit i, sense adonar-se, es crea un forat al terra on les dues es donen ses mans i dormen tranquil·les. 

Al final hem après que moltes vegades tenim por a les coses desconegudes, com el cas de na Martina i n'Anitram, i que una vegada ho coneixem, aquesta por desapareix.

Seguidament tots i totes ens hem escoltat i hem anat dient d'un en un a què tenim por. 

Per acabar hem dibuixat a un full el nostre propi monstre. Alguns de nosaltres li hem volgut posar un nom, i hem escrit quina és la nostra por. Com podeu veure al vidre de la nostra classe estan els nostres dibuixos perquè li pugueu donar una ullada 😀

MONSTRE DE COLORS / SA COM ET TROBES?

 Continuam amb la nostra situació d'aprenentatge on aquesta vegada ens endinsam en un conte molt conegut per tots nosaltres: "El monstre de colors".

El Monstre de Colors no sap què li passa. S'ha fet un embolic d'emocions i ara li toca desfer aquest garbuix amb l'ajuda de la seva amiga. Aquesta li diu que cada color simbolitza una emoció i que el millor que pot fer és separar cada emoció dins un pot.

Hem vist que són:

Groc: Alegria

Vermell: Enfadat

Blau: Tristesa

Verd: Calma

Negre: Por

Rosa: Amor.

Una vegada hem acabat de contar el conte, cada un de nosaltres ha dit com se sentia en aquell moment i hem recordat a quin color pertanyia. 

En Benjy ens ha explicat que cada un de nosaltres ens sentim de diferent manera al llarg del dia, a estones podem estar contents, d'altres tristos per qualque cosa que ens hagi passat, o enfadats... i que la millor manera és expressar-lo i parlar-ho amb la resta (pares/mares, mestres, companys...).

Per acabar, hem jugat a un joc que ens va dur en Mateu del "Monstre de Colors" on hem pogut gaudir tots i totes plegats al moment de microespais d'aula. En aquest joc hem classificat pompons de colors segons les emocions, hem fet ioga, hem expressat emocions davant d'un mirall i també hem creat cares d'emocions amb peces d'imans. Què divertit!